Un Papa pels nous temps:
Bisbe de Roma i Pastor Universal
Introducció:
L'hora favorable
"Ara és l'hora favorable" (2Cor. 6) perquè els catòlics i les
catòliques de tot el món reflexionin sobre el tipus de lideratge, i el que
encara és més, sobre el model d'església que necessitem en el mil·lenni vinent.
El Concili Vaticà II (1962-65) ens va invitar a tots i a totes a llegir els
signes dels temps a la llum de l'Evangeli. Va exhortar la nostra comunitat de
fe a la renovació contínua. Hem intentat ser fidels a aquesta crida i examinar
la vida de la nostra església i la necessitat que sentim d'un Bisbe de Roma que
sàpiga liderar la nostra comunitat de fe en un "àgape universal" o
assemblea de caritat.
El mil·lenni que s'acaba ha sigut una època de divisió entre els
cristians. Ens anima l'esperança que el tercer mil·lenni sigui una època de
reconciliació i d'unitat.
En aquest esperit, el Papa Joan Pau II va invitar tots els cristians a
meditar sobre el futur del papat "que puguem cercar, evidentment units,
les formes en les quals aquest ministeri [de Pere] pugui realitzar un servei
d'amor reconegut pels uns i pels altres ialtres... de trobar una forma
d'exercici del primat que, sense renunciar de cap manera a allò que és
essencial de la seva missió, s'obri a una situació nova." (Ut unum sint,
nº 95).
Al mateix temps s'alcen veus dins el Consell Mundial de les Esglésies
per invitar totes les esglésies cristianes a comprometre's a iniciar l'any 2000
la preparació d'un Concili Cristià Universal.
Volem ajuntar les nostres veus a les d'aquestes crides i declarem la
nostra disponibilitat per a renovar la nostra comunitat de fe a la llum dels
signes del nostre temps i per a dialogar i cooperar amb altres esglésies sobre
la base de la igualtat.
Per aconseguir aquests somnis oferim les nostres reflexions sobre les
qualitats que es necessiten a la nostra època pel pròxim Bisbe de Roma.
Compartim els nostres pensaments amb l'esperit de la dona de l'Evangeli que va
barrejar un xic de llevat amb farina a fi que el seu pa creixés i nodrís una
comunitat. Heus aquí el nostre "llevat".
Un model d'Església per al
nostre temps:
Sempre vella, sempre nova
Per a construir una església vibrant en el mil·lenni que vé, necessitem
tornar a escoltar Jesús i els seus primers deixebles que predicaven la igualtat
de totes les persones (Mat. 23, 11-12; Lc. 22, 24-26; Gàl. 3, 28). Ens cal
construir estructures en la nostra església que siguin el reflex de la
igualtat, perquè poguem viure, pregar i servir-nos mútuament en un
"discipulat d'iguals." Només alehores seguirem l'exemple de Jesús que
envia l'Esperit, no per a un petit grup sinó per a tota la comunitat de fe. Només
aleshores viurem els ensenyaments del Vaticà II que ens reconeix a tots i a
totes com Poble de Déu, corresponsables en la presa de decisions de la vida de
la nostra Església.
Cal retornar a una església que valori el diàleg i la justícia en el si
de la seva pròpia vida com també en el seu apropament al món. Ens cal restablir
una església que respecti i celebri la nostra diversitat planetària, una església
on regni la llibertat de viure la nostra fe de diverses maneres en cultures
diferents. Ens cal ressuscitar una església que reconegui la importància de les
esglésies locals on es proclami la Paraula d'una manera que pugui ésser
compresa per les diferents cultures. La construcció d'aquesta església
rescatada és tasca de tot el Poble de Déu, no només del Bisbe de Roma, dels altres
bisbes i del clero.
Comencem demanant que es reinstauri la pràctica de l'església primitiva
i que es desenvolupin estructures que permitin participar de forma eminent el
Poble de Déu, en l'elecció d'aquells que hagin de dirigir l'església. També
inclouria l'elecció del Papa, el Bisbe de Roma. Aquesta renovació d'una antiga tradició
seria el reconeixement de l'acció de l'Esperit en comunió amb els fidels.
El pròxim Bisbe de Roma
Seria una ajuda important en la renovació de la nostra església que hi
hagués un líder capaç de llegir els "signes dels temps" d'acord amb
el poble, un Bisbe de Roma col·laborador, capaç tant d'escoltar com de
proclamar, de dialogar com d'ensenyar. Necessitem un líder que aculli de debò i
consulti el sensus fidelium (sentit
dels fidels).
Necessitem sobretot un líder que reconegui el despertar de la consciència
de les dones com un rellevant "signe dels nostres temps." Les dones
que representen més de la meitat de la nostra església han adquirit consciència
dce la seva dignitat i igualtat amb els varons. Estant demanant a la comunitat
de fe que respecti i posi en pràctica aquesta igualtat en el si de la seva pròpia
vida.
Necessitem un Bisbe de Roma que respecti les nostres diferències i que
ens esperoni a viure l'Evangeli.
Necessitem un Papa que distingeixi entre el seu ministeri pastoral com
Bisbe de Roma i el ministeri de Pere en el qual es troba en diàleg amb l'església
universal. Com bisbe de Roma, serveix als fidels de Roma com qualsevol altre
bisbe està al servei de la seva diòcesi. S'hauria de jubilar a l'edat
establerta per a tots els bisbes. Com a president de l'«àgape» mundial,
actuaria com un germà bisbe que convida els bisbes de tot el món a compartir el
lideratge amb ell i amb altres membres del Poble de Déu cridats a aquesta tasca
pels fidels. Amb aquest esperit, reformaria la Cúria (el gabinet papal) perquè,
enlloc de dominar, serveixi als altres bisbes i a l'Església universal.
Necessitem un Bisbe de Roma i un Pastor Universal que sigui,
primordialment:
·
Un líder amb
visió de futur que promogui un profund discerniment sobre els ministeris per
tot el Poble de Déu i els cridi per estudiar la possibilitat d'acoller totes
aquelles persones que tinguin la necessària qualificació per seguir la crida a
un ministeri, sense fer distincions ni per raó de gènere, ni pel seu estat
matrimonial, ni per la seva orientació sexual;
·
Una persona
respectuosa de la consciència dels catòlics i les catòliques que impulsi un autèntic
diàleg públic sobre les teologies, l'ensenyament moral i els comportaments dins
de l'església a fi que la nostra comunitat de fe pugui compartir experiències,
començar a guarir-se de la seva alienació i ressuscitar un sentit d'unitat i
d'entusiasme per la fe;
·
Un pastor que
encoratgi la llibertat acadèmica pels teòlegs i teòlogues i altres estudiosos
amb la finalitat de promoure una sana diversitat d'opinions en l'església;
·
Un reconciliador
que aculli tan els "liberals" com els "conservadors" per a
compartir la mateixa església;
·
Un líder que
reconegui el pluralisme cultural de l'Església i celebri la diversitat que
floreix en diferents llocs del nostre món;
·
Un col·laborador
amb sensibilitat històrica, disposat a restaurar la tradició de la plena
participació del poble en l'església, que convidi a tots els catòlics i catòliques
a compartir el govern i la presa de decisions, incloent-hi l'elecció dels líders
eclesials;
·
Un pioner que
convidi a prendre iniciatives i a experimentar i que demana als catòlics i catòliques
que desenvolupin un sentit adult de
responsabilitat envers la seva comunitat de fe;
·
Un ecumenista
que es comprometi en un diàleg seriós amb els cristians de les tradicions de la
Reforma i de l'Ortodòxia, en un esforç per aconsseguir el somni de la unitat de
la Cristianitat;
·
Un germà del
poble jueu que treballi pel desmantellament de qualsevol vestigi
d'antisemitisme i construeixi llaços forts de parentiu espiritual, reconeixent la
nostra herència comuna que prové d'Abraham i de Sara;
·
Un estudiós de
les altres tradicions religioses, fora del Cristianisme i del Judaïsme, que
aprobi el diàleg interreligiós i procuri aprendre de la rica diversitat de
comprensions d'aquestes tradicions;
·
Una persona
els braços de la qual s'obrin amorosament per abraçar el món i que la seva política
sigui expressió d'una solidaritat especial amb els pobres i els oprimits;
·
Un profeta que
promogui incansablement la justícia, la igualtat, la pau i la no-violència en
el nostre món i en la nostra església;
·
Un amant de la
terra que reconegui i promogui la integritat de la creació;
·
Una ànima
generosa amb sentit de l'humor i
·
Un Germà Bisbe
que eviti joiosament els paranys dels poderosos d'aquest món (Lc. 22, 25-26) i
que camini amb nosaltres a fi que tots plegats recreem la nostra comunitat de
fe a fi que l'Esperit de Jesús sigui viu en el tercer mil·lenni.
El que necessitem pel nou mil·lenni
és un Bisbe de Roma que sigui un Pastor Universal