En aquest temps de secularitzacio són molts els qui
expressen els seus somnis de futur. Per a contribuir a que l’Església catòlica sigui
cada vegada més fidel a la seva missió d’anunciar l’Evangeli, els membres del
grup “Paroles” hem fet també l’elecció de somniar, d’interrogar, de formular
compromisos i d’interpel·lar els responsables.
Al costat de molts altres, estem disposats a participar
en la preparació d’un nou concili!
1. Proposar camins de
vida.
-
Avui com ahir, per a molta gent la vida és molt dura. Els homes i dones
d’ara cerquen com viure millor. Els cristians seran jutjats per la seva
capacitat de no posar-hi impediments, d’ésser autors de reconciliació, d’obrir
pistes de felicitat.
-
¿Quina és la nota dominant del missatge que els nostres contemporanis
esperen de l’Església? Sabem escoltar les seves queixes personals i
comunitàries, dir-los-hi que Déu és Pare, ple de tendresa i font de vida? Com
compartir amb tothom que Jesucrist és un company respectuós de cada u, de les
seves pròpies característiques, de les seves càrregues, que crida tothom a la
vida i que mai deixa ningú reclòs en l’error o en la culpa?
-
Nosaltres laics i laiques, membres del poble de Déu, estem cridats a
convertir el nostre esguard sobre el món que Déu ha creat bo; a aprofundir el
nostre coneixement de la Paraula de Déu portadora de vida, de vida en
abundància; a testimoniar, allà on la desgràcia sembla que s’ho emporti tot,
que la fraternitat encara pot triomfar.
-
Demanem als responsables un canvi de discurs en el domini de la bioètica i
de la moral familiar, conjugal, sexual. Que aquest discurs sigui indicatiu; que
recordi els principis fonamentals de tota vida humana, i que no intenti
substituir les instàncies responsables
pròpies de cada un dels diversos dominis (família, escola, Estat...)
Que s’acabi amb
les exclusions, sobretot aquelles que pateixen els divorciats tornats a casar.
Que les nostres litúrgies s’enriqueixin amb la celebració del coratge i de
l’esperança de cada dia.
2. Donar un lloc real
als pobres en l’expressió del poble de Déu
-
Els pobres i la pobresa ocupen un lloc important tant en el discurs com en
la pràctica de l’Església.
-
Quin és el pes real de la veu dels pobres en les nostres litúrgies
parroquials? Quin lloc ocupen en els compromisos que l’Església pren en aquest
sentit? De quina manera la vida quotidiana de l’Església, a tots els nivells,
està influenciada per l’esperit de pobresa?
-
Nosaltres laics i laiques, membres del poble de Déu, volem prendre els
mitjans necessaris per a estar el màxim d’atents possible a les seves veus allà
on vivim; de practicar formes de compartir que siguin signes de la nostra
acceptació de l’esperit de pobresa; de comprometre’ns a fi que les opcions
polítiques s’encaminin vers un millor repartiment dels béns entre tots els
éssers humans.
-
Demanem als responsables que sostinguin amb fermesa els esforços dels homes
i les dones que arreu del món lluiten per la justícia; que també ells corrin el
risc de no ser mai compresos per determinades categories socials, membres o no
de l’Església, donant prioritat, de temps i de diners, al servei dels pobres;
que no donin suport a la temptació actual de replegament en una espiritualitat
desencarnada en la que les festivitats no tenen un endemà. Els demanem, als
responsables, que ens esperonin en la reflexió sobre els problemes econòmics i
financers de la construcció d’un món més just.
3. Permetre la unitat
dels cristians
-
Les actuals divisions, de les que ningú ni en recorda els orígens ni en
coneix les raons que les van ocasionar, apareixen als ulls de tothom, inclòs el
poble cristià, com un anacronisme en aquests moments d’universalització.
-
¿Com esperar que el missatge cristià sigui creïble a l’any 2000, si les
divisions, que de vegades són vertaderes competicions, estan presents entre les
Esglésies cristianes?
-
Nosaltres laics i laiques, membres del poble de Déu, estem disposats a fer
tot el que calgui per aprendre a conèixer les altres tradicions cristianes; per
aprofundir i compartir les riqueses de la tradició catòlica; per a posar a la
llum allò que ens uneix més que no pas el que ens divideix; per teixir lligams
de fraternitat amb els membres d'altres Esglésies.
-
Demanem als responsables, i molt especialment al bisbe de Roma, que facin
tot el que calgui per a superar les qüestions del poder eclesial que actualment
impedeixen la realització de la unitat dels cristians; que veritablement
encoratgin l’ecumenisme real, el de l’acció, de la pregària i de la celebració
comunes, i no solament el de la recerca teològica. Demanem que es continuïn i
s’ accentuïn els gestos simbòlics envers les altres Esglésies cristianes, a fi
de tocar-los-hi el cor i d’invitar-los a depassar les diferències; que situïn
aquesta lluita per la unitat dels cristians en un diàleg més ample, al servei
també de la lluita de tots els homes i dones que volen ser un testimoni de la
presència de Déu enmig del món.
4. Per a una
organització nova en l’Església
-
Els ensenyaments del Concili Vaticà II insisteixen en la col·legialitat
dels bisbes, en la importància del sensus fidei de tots els batejats en la
formulació de l’anunci de l’Evangeli, i sobre el paper del laïcat en
l’Església.
-
L’Església catòlica és percebuda més com una institució piramidal que com
una comunitat de germans i germanes corresponsables en l’anunci de l’Evangeli.
La tendència a la multiplicació de declaracions sobre veritats intangibles
redueix la responsabilitat de la consciència personal i resulta un impediment
en la continuïtat de les recerques necessàries per la traducció i inculturació
del missatge cristià. L’excessiva polarització de l’autoritat pontifical i el
centralisme romà en tots els dominis, dificulta el diàleg amb la diversitat de
cultures, al mateix temps que impedeix un progrés ecumènic real.
-
Nosaltres laics i laiques, membres del poble de Déu, estem disposats a
córrer el risc del diàleg amb el nostre món; a col.laborar en l’elaboració d’un
missatge evangèlic intel·ligible per tothom, segons els llocs i les cultures; a
participar plenament en la vida d’una Església, Poble de Déu, en la qual pugui
fer-se sentir la veu de cada comunitat.
-
Demanem als responsables que modifiquin les pràctiques actuals de
l’autoritat en l’Església. Que prevalguin els acords, tenint en compte d’una
manera molt especial les recomanacions fetes pels Sínodes i la responsabilitat
reconeguda a les conferències episcopals. Que s’encoratgi la creació de
comunitats diverses, relacionades entre si, semblants a les que es descriuen en
els Fets dels Apòstols, on es comparteixen els béns, els sabers, l’ajuda mútua
i la pregària.
5. Repensar de nou la
qüestió dels ministeris
- No es tracta, en primer lloc, de trobar candidats pel
clergat, sinó de fer front a les necessitats de l’evangelització, comptant de
manera pragmàtica i amb imaginació amb els homes i dones que es presten a
treballar pel Regne, segons els seus carismes i la seva capacitat de compromís.
Ens preguntem com, en la fidelitat a la praxi de l’Església
primitiva, i escoltant altres Esglésies cristianes, podem accedir als
ministeris tot enriquint-los. Ens preguntem com, en particular en algunes
Esglésies d’Occident, s’ha de retornar als laics el lloc que els correspon, i
això fer-ho a la llum de la missió global confiada a l’Església i no únicament
des de la perspectiva de l’ajut que poden aportar als preveres.
- Nosaltres laics i laiques, membres del poble de Déu,
estem disposats, en comunió amb el Papa i els bisbes, a compartir, encara més,
les responsabilitats eclesials, a formar-nos per aquesta missió; a assumir les
tasques que se’ns poden confiar al servei de la comunitat.
-
Demanem als responsables, i d’una manera molt especial al bisbe de Roma, que
autoritzin un pla regional d’autèntics debats sobre l’ordenació d’homes casats,
sobre el desenvolupament del diaconat en tota la seva diversitat; sobre la
responsabilitat de les dones en la vida de l’Església; que facin tot el que
calgui perquè la formació del clergat els permeti estar plenament atents als
goigs i a les penes dels homes i dones d’aquest temps a la vegada que sàpiguen
traduir l’anunci de la Bona Nova al llenguatge de tots aquells homes i dones
que, des de ja fa molt de temps, no viuen “en cristià”. En un pla més local,
els demanem, als responsables, que incorporin realment els laics a la
responsabilitat de la vida comunitària, no sols en l’execució de decisions,
sinó també en la seva mateixa preparació.
_________________________
Document elaborat pel grup laïcal francès
"Paroles" i publicat i debatut al diari "La Croix". La
revista italiana "Adista" també se'n va fer ressò a la seva edició
del 26-1-2000.